Programa de formació en llenguatges cinematogràfics
Escola Angeleta Ferrer (Serps)
Centre educatiu
Escola Angeleta Ferrer, Mataró
Grup participant
Alumnat de 5è de Primària, Grup SERPS
Cineastes convidades
Anna Solanas
Gala Díaz
Raquel Barrera Sutorra
Programadora de la MIFDB
Sarah Lauzemis
Projeccions
Dijous 16 de gener de 2025 i Dijous 20 de març de 2025
Equipament cultural
Foment Mataroní
Aquest programa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Programació
curtmetratges programats
Luce i la Roca
Britt Raes, 13', Bèlgica, França, Països Baixos, 2022
Luce viu una vida feliç en un petit i tranquil poble, juntament amb la mare i els vilatans. Cada dia és igual que l’anterior, i això a tothom li agrada. L’únic que espanta a la Luce és la foscor, però per sort els seus petits pals de llum la mantenen fora de perill! Un dia, una criatura gegant de la roca pertorba la vida tranquil·la del poble. Destrueix totes les cases inclosa la de Luce! La Luce està enfadada i està decidida a portar la Criatura de la Roca a casa seva. Però la Roca podria tenir més en comú amb la Luce del que pensava al principi…
Solstici
Gala Díaz, 16', Espanya, 2019
La Martina passa l’estiu amb la seva mare, el seu germà i amics de la família, com cada any. Enguany serà diferent, perquè la Martina descobrirà alguna cosa que farà trontollar els seus esquemes.
Odio el rosa
Margherita Ferri, 15', Italia, 2017
És estiu i la Violante es prepara per a participar en una concurs de breakdance en un càmping de platja. Amb 8 anys, té les idees clares sobre allò que li agrada, els esports i els superherois. I també sobre allò que no li agrada, que són totes aquelles coses que s’associen a la feminitat. “Qui diu que les nenes no són fortes?”, pregunta el seu pare. Silvia i Mauro, els seus pares, acompanyen amb respecte el creixement d’un infant disconforme amb els mandats de gènere.
creació
Curtmetratge
L'autèntic origen de l'Angeleta
Alumnat de 5è (Serps), 4'41'', Espanya, 2025
Cineasta convidada
Raquel Barrera Sutorra
Realitzadora i directora freelance, amb gran habilitat per tenir el seu web antiquat i no saber fer fils de twitter. És l’afortunada directora de “La niña del gancho”, ha navegat per diversos formats audiovisuals.
És feliç perquè es sent menys loser ja que l’han seleccionat a Acció Viver amb el seu projecte “L’home més pacífic del món”, amb el qual també ha participat a Zinebi Networking 2022.
La websèrie “Lisa” i la peça “Pineda’92” (Simfonies de Ciutat, CCCB) són les seves darreres feines.
Curtmetratge de referència
Pineda '92
Raquel Barrera, 10'21'', Espanya, 2022
La Barcelona del 1992 ha marcat profundament la meva generació. O, si més no, a mi.
Jo, que soc de Pineda de Mar, vaig «baixar» UN DIA a Barcelona a veure els Jocs Olímpics amb els meus avis. Estava al cel. No podia ser més feliç. I després, el meu pare va aconseguir entrades per a la inauguració dels Paralímpics: vaig plorar tota la cerimònia.
El 1997 vaig anar a viure a Barcelona. La Vila Olímpica ja queia a trossos. On ha quedat aquella esplendor? El Cobi agonitza solitari en una font buida. El Palau d’Esports és refugi de persones sense sostre.
Per què segueixo enamorada de la Barcelona del 92? Va existir realment? On és la riquesa que ens van «prometre»? No «érem» el centre del món? Potser el meu enamorament de Barcelona es deu al fet que és imperfecta, com jo. I, sobretot, perquè em va obrir els braços quan als divuit anys em vaig descobrir lesbiana.
Programa de formació en llenguatges cinematogràfics