Programa de formació en llenguatges cinematogràfics

Escola Angeleta Ferrer (Serps)

Centre educatiu
Escola Angeleta Ferrer, Mataró

Grup participant
Alumnat de 5è de Primària, Grup SERPS

Cineastes convidades
Anna Solanas
Gala Díaz
Raquel Barrera Sutorra

Programadora de la MIFDB
Sarah Lauzemis

Projeccions
Dijous 16 de gener de 2025 i Dijous 20 de març de 2025

Equipament cultural
Foment Mataroní

Aquest programa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

curtmetratges programats

Luce i la Roca

Britt Raes, 13', Bèlgica, França, Països Baixos, 2022

Luce viu una vida feliç en un petit i tranquil poble, juntament amb la mare i els vilatans. Cada dia és igual que l’anterior, i això a tothom li agrada. L’únic que espanta a la Luce és la foscor, però per sort els seus petits pals de llum la mantenen fora de perill! Un dia, una criatura gegant de la roca pertorba la vida tranquil·la del poble. Destrueix totes les cases inclosa la de Luce! La Luce està enfadada i està decidida a portar la Criatura de la Roca a casa seva. Però la Roca podria tenir més en comú amb la Luce del que pensava al principi…

Solstici

Gala Díaz, 16', Espanya, 2019

La Martina passa l’estiu amb la seva mare, el seu germà i amics de la família, com cada any. Enguany serà diferent, perquè la Martina descobrirà alguna cosa que farà trontollar els seus esquemes.

Odio el rosa

Margherita Ferri, 15', Italia, 2017

És estiu i la Violante es prepara per a participar en una concurs de breakdance en un càmping de platja. Amb 8 anys, té les idees clares sobre allò que li agrada, els esports i els superherois. I també sobre allò que no li agrada, que són totes aquelles coses que s’associen a la feminitat. “Qui diu que les nenes no són fortes?”, pregunta el seu pare. Silvia i Mauro, els seus pares, acompanyen amb respecte el creixement d’un infant disconforme amb els mandats de gènere.

Curtmetratge

L'autèntic origen de l'Angeleta

Alumnat de 5è (Serps), 4'41'', Espanya, 2025

Cineasta convidada

Raquel Barrera Sutorra

Realitzadora i directora freelance, amb gran habilitat per tenir el seu web antiquat i no saber fer fils de twitter. És l’afortunada directora de “La niña del gancho”, ha navegat per diversos formats audiovisuals.
És feliç perquè es sent menys loser ja que l’han seleccionat a Acció Viver amb el seu projecte “L’home més pacífic del món”, amb el qual també ha participat a Zinebi Networking 2022.
La websèrie “Lisa” i la peça “Pineda’92” (Simfonies de Ciutat, CCCB) són les seves darreres feines.

Curtmetratge de referència

Pineda '92

Raquel Barrera, 10'21'', Espanya, 2022

La Barcelona del 1992 ha marcat profundament la meva generació. O, si més no, a mi.

Jo, que soc de Pineda de Mar, vaig «baixar» UN DIA a Barcelona a veure els Jocs Olímpics amb els meus avis. Estava al cel. No podia ser més feliç. I després, el meu pare va aconseguir entrades per a la inauguració dels Paralímpics: vaig plorar tota la cerimònia.

El 1997 vaig anar a viure a Barcelona. La Vila Olímpica ja queia a trossos. On ha quedat aquella esplendor? El Cobi agonitza solitari en una font buida. El Palau d’Esports és refugi de persones sense sostre.

Per què segueixo enamorada de la Barcelona del 92? Va existir realment? On és la riquesa que ens van «prometre»? No «érem» el centre del món? Potser el meu enamorament de Barcelona es deu al fet que és imperfecta, com jo. I, sobretot, perquè em va obrir els braços quan als divuit anys em vaig descobrir lesbiana.

Programa de formació en llenguatges cinematogràfics

Visions Perifèriques
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.