Programa de formació en llenguatges cinematogràfics

Escola Angeleta Ferrer (Serps)

Centre educatiu
Escola Angeleta Ferrer, Mataró

Grup participant
Alumnat de 5è de Primària

Cineastes convidades
Anna Solanas
Uliane Tatit
Karen Joaquín

Programadora de la MIFDB
Sarah Lauzemis

Projeccions
Divendres 23 de gener de 2026

Equipament cultural
Centre Cívic Pla d'en Boet

AAquest programa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

curtmetratges programats

En avant

Mitchelle Tamariz, 4', França, 2019

El suèter groc de la Rosa es desfà de mica en mica mentre s’endinsa en la travessa del desert mexicà cap a la frontera del nord. Un relat expressiu de la migració des dels ulls d’una noia, per apropar-nos de primera mà de les persones que es veuen obligades a migrar.

Ser germanes

Anne-Sophie Gousset i Clément Céard, 7', França, 2022

Les germanes comparteixen rialles i un vincle especial. L’estima recíproca que es tenen és el motor de tot. Però entre elles hi ha alguna cosa que és diferent i que fa aquesta relació encara més especial.

Juanita

Karen Joaquín i Uliane Tatit, 20', Espanya, 2025

Juanita és una nena llatinoamericana de 12 anys que resideix a Catalunya i que intenta créixer sota les expectatives i exigències dels estereotips de la bellesa femenina. Juanita idealitza la llibertat de la dona europea, no obstant això, les seves expectatives es tornen contradictòries quan és convidada a una festa de piscina i ha d’enfrontar alguna cosa que comença a créixer com ella: els borrissols a les seves cames.

Curtmetratge

Massa joves per treballar

Alumnat de 5è (Serps), 4'30'', Catalunya, 2026

Cineasta convidada

Raquel Barrera Sutorra

Realitzadora i directora freelance, amb gran habilitat per tenir el seu web antiquat i no saber fer fils de twitter. És l’afortunada directora de “La niña del gancho”, ha navegat per diversos formats audiovisuals.
És feliç perquè se sent menys “loser”, ja que l’han seleccionat a Acció Viver amb el seu projecte “L’home més pacífic del món”, amb el qual també ha participat a Zinebi Networking 2022.
La websèrie “Lisa” i la peça “Pineda’92” (Simfonies de Ciutat, CCCB) són les seves darreres feines.

Curtmetratge de referència

Pineda '92

Raquel Barrera, 10'21'', Espanya, 2022

La Barcelona del 1992 ha marcat profundament la meva generació. O, si més no, a mi.

Jo, que soc de Pineda de Mar, vaig «baixar» UN DIA a Barcelona a veure els Jocs Olímpics amb els meus avis. Estava al cel. No podia ser més feliç. I després, el meu pare va aconseguir entrades per a la inauguració dels Paralímpics: vaig plorar tota la cerimònia.

El 1997 vaig anar a viure a Barcelona. La Vila Olímpica ja queia a trossos. On ha quedat aquella esplendor? El Cobi agonitza solitari en una font buida. El Palau d’Esports és refugi de persones sense sostre.

Per què segueixo enamorada de la Barcelona del 92? Va existir realment? On és la riquesa que ens van «prometre»? No «érem» el centre del món? Potser el meu enamorament de Barcelona es deu al fet que és imperfecta, com jo. I, sobretot, perquè em va obrir els braços quan als divuit anys em vaig descobrir lesbiana.

Programa de formació en llenguatges cinematogràfics

Visions Perifèriques
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.