Programa de formació en llenguatges cinematogràfics
Escola Angeleta Ferrer (Cocodrils)
Centre educatiu
Escola Angeleta Ferrer, Mataró
Grup participant
Alumnat de 5è de Primària, Grup COCODRILS
Cineastes convidades
Anna Solanas
Verònica Font
Raquel Barrera Sutorra
Programadora de la MIFDB
Sarah Lauzemis
Projeccions
Dimarts 21 de gener de 2025 i Dijous 20 de març de 2025
Equipament cultural
Foment Mataroní
Aquest programa compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Programació
curtmetratges programats
Espace
Eléonor Gilbert, 15', França, 2014
Mitjançant un esquema, una alumna de primària explica en quina mesura el repartiment de l’espai del pati no correspon amb les expectatives (ni els drets) de les nenes. Malgrat els diversos intents del professorat del centre per reglar la situació i aconseguir que nens i nenes comparteixin espais en igualtat de condicions, aquest problema quotidià, com ens explica l’eloqüent protagonista d’aquest documental, persisteix. La subtilitat d’un problema geopolític ben present a l’espai públic urbà explicat a partir del cor d’un pati d’escola.
Un, dos...
Verònica Font, 17', Espanya, 2024
Un retrat de persones que ballen, del gest, del cos, del plaer, de l’emoció… Un collage visual i sonor on espais de Barcelona fan d’escenari i el ritme quotidià fa de contrapunt.
Ser germanes
Anne-Sophie Gousset i Clément Céard, 7', França, 2022
Les germanes comparteixen rialles i un vincle especial. L’estima recíproca que es tenen és el motor de tot. Però entre elles hi ha alguna cosa que és diferent i que fa aquesta relació encara més especial.
creació
Curtmetratge
Placeta '25
Alumnat de 5è (Cocodrils), 5'51'', Catalunya, 2025
Cineasta convidada
Raquel Barrera Sutorra
Realitzadora i directora freelance, amb gran habilitat per tenir el seu web antiquat i no saber fer fils de twitter. És l’afortunada directora de “La niña del gancho”, ha navegat per diversos formats audiovisuals.
És feliç perquè es sent menys loser ja que l’han seleccionat a Acció Viver amb el seu projecte “L’home més pacífic del món”, amb el qual també ha participat a Zinebi Networking 2022.
La websèrie “Lisa” i la peça “Pineda’92” (Simfonies de Ciutat, CCCB) són les seves darreres feines.
Curtmetratge de referència
Pineda '92
Raquel Barrera, 10'21'', Espanya, 2022
La Barcelona del 1992 ha marcat profundament la meva generació. O, si més no, a mi.
Jo, que soc de Pineda de Mar, vaig «baixar» UN DIA a Barcelona a veure els Jocs Olímpics amb els meus avis. Estava al cel. No podia ser més feliç. I després, el meu pare va aconseguir entrades per a la inauguració dels Paralímpics: vaig plorar tota la cerimònia.
El 1997 vaig anar a viure a Barcelona. La Vila Olímpica ja queia a trossos. On ha quedat aquella esplendor? El Cobi agonitza solitari en una font buida. El Palau d’Esports és refugi de persones sense sostre.
Per què segueixo enamorada de la Barcelona del 92? Va existir realment? On és la riquesa que ens van «prometre»? No «érem» el centre del món? Potser el meu enamorament de Barcelona es deu al fet que és imperfecta, com jo. I, sobretot, perquè em va obrir els braços quan als divuit anys em vaig descobrir lesbiana.
Programa de formació en llenguatges cinematogràfics